Tema 5: aprenentatge a Internet

En aquesta unitat hem adquirit coneixements sobre una de les parts que al meu paréixer resulten més entretingudes de les TIC però també molt útils i divertides per a posar-les en pràctica de cara als alumnes. Les webquest (WQ), wiki o blogs són ferramentes interactives que cada vegada més s’haurien d’utilitzar en les aules, tenint en compte que els nostres alumnes demanden més interacció i més TICs en l’aula.

Hem pogut realitzar una cerca per diversos enllaços d’aquestes plataformes per tal de triar una que ens haja cridat l’atenció o que ens haja resultat interessant. 

En el meu cas, i donada la meua especialitat, no sempre tinc l’oportunitat de triar entre moltes opcions, ja que, en el cas dels blogs, tots els que tracten de salut al mateix temps ho fan com a consells, explicatius, etc. de forma particular i sense una bona recerca d’informació contrastada o, directament, no se centren en un públic jove o en etapa educativa. I pel que fa a les WQ i wikis, resulta igualment difícil perquè no hi ha molt de material en la xarxa (sobretot en català).

El que he pogut aprendre ha sigut que una WebQuest és una plataforma on el professor pot explicar i desenvolupar una tasca per tal que els alumnes la siguen i puguen fer-la, mentre que la Wiki, al meu paréixer, és molt similar al WQ però més interactiva encara, ja que els alumnes poden revisar, modificar o tornar a editar tot allò que realitzen en línia, és a dir, de forma col·laborativa editen tot un treball sobre un tema proposat. Per altra part, el blog és, des del meu punt de vista, com un tauler d’informació. Una aplicació que he pogut descobrir gràcies a aquest tema han sigut les Caceres dels tresors, m’ha paregut una forma molt divertida de plantejar dubtes i qüestions que han de ser resolts.

Espere poder ampliar el meu coneixement sobre aplicacions i plataformes educatives perquè això em té prou enganxada! 😳😁

Imatge obtinguda del Diari "La Región"

TEMA 4: Informació a Internet

Bona vesprada!

En aquest tema ens han plantejat el repte de navegar per l'ampla xarxa. Hem tingut l'oportunitat de cercar en pàgines que els professors ens han oferit al principi de l'exercici però després hem hagut de recórrer als nostres recursos per tal de mostrar algunes les webs que nosaltres utilitzem,

La meua especialitat està relacionada amb la salut i és cert que no resulta fàcil trobar pàgines en valencià, ja que la majoria es troben en castellà per a ser més accessible a la població general però cercant per Internet he tingut la sort de trobar-me en una meravella: Canal Salut (si cliqueu ací, podeu accedir)

He de dir que ha sigut tot un descobriment: una pàgina per a tothom, totalment en català i amb recursos audiovisuals. Però a més, compta amb un diccionari de la salut! Podem trobar, una gran varietat de temes, organitzats en àrees més amples i amb una presentació atractiva i molt intuïtiva.

Em pareix una eina molt útil tant per als alumnes, que poden fer investigar-la i obtindre molta informació de forma molt fàcil, i per als docents, que d'una forma molt simple i accessible, poden utilitzar tots els recursos que trobem a la pàgina.

Per a mi un "súper" descobriment que m'ha enganxat! 👏😁

TEMA 3: Comunicació a Internet

Bona vesprada!

En el tema 3 hem tractat un tema que, en la meua part, és molt interessant, d'actualitat i que tots els professionals que treballen amb gent jove haurien de plantejar-se. 👏👏

El tema ha sigut Internet. L'ús que es pot donar en les aules, les implicacions, avantatges i desavantatges, etc. i per tal de poder expressar-nos hem participat en un parell de debats amb els companys del grup en el qual crec que ha sigut obvi que tots estem d'acord en l'ús de la tecnologia social a l'aula encara que cadascú té la seua opinió sobre els límits que volem o podem aplicar-hi.

Amb la intenció d'aprendre més enllà, hem explorat una xarxa social que no coneixíem i, donat que s'ha repetit prou al tema i mai havia sentit parlar d'ella, he triat Edmodo. Al cercar més informació respecte a aquesta plataforma he pogut descobrir que funciona com una xarxa social oberta, com es Facebook, però que al mateix temps evita els problemes que puguem trobar d'aquesta, ja que, en realitat es tracta d'un grup tancat per tal de comunicar-nos amb alumnes, professors, etc.

Només entrar ens ha demanat introduir una sèrie de dades personals per tal de crear un compte propi i hem d'acceptar els famosos termes i condicions de privacitat en els quals accedim al fet que la pàgina faça ús de les nostres dades... 😓 però hui en dia, aquest tipus de plataformes funciona així. Una volta dintre, he pogut observar que resulta molt intuïtiva, ja que està tot organitzat per requadres amb totes les opcions que pots triar per tal d'afegir tasques o, inclús, comunicar-te amb altres professors.

La meua proposta de xarxa social que introduiria en classe és Youtube. Es tracta d'un canal de vídeos molt popular entre els jóvens (i no tan jóvens) on amb ajuda de la comunicació audiovisual podem captar l'atenció dels nostres alumnes al mateix temps que els podem fer partícips amb tasques com pujar vídeos d'ell i elles mateixes o l'edició de vídeos sobre un tema, i també podem participar nosaltres afegint els nostres propis vídeos explicatius. A més, aquesta aplicació té una funció en la qual les nostres publicacions poden ser privades, per tant, només les persones que nosaltres vulguem poden accedir i en això ens estalviem el problema de les publicacions obertes a tothom.

Per últim, com ha reflexió personal i després d'haver llegit l'article de Xavier Carrasco, pense que l'ús del mòbil a classe encara està molt lluny de poder aplicar-se però al mateix temps és totalment indubtable que aquest moment arribarà. En l'article planteja el paper fonamental dels docents per tal de fer aquest canvi possible però també inclou un nou paper en l'escena: les empreses. Al vídeo de la Universitat Autònoma de Barcelona trobem qüestions com que hi haja alumnes sense mòbil que m'hi havia quirat l'atenció però el plantejament que les apps foren més controlades no pensava que fóra possible per part de les empreses. També és cert que aquestes empreses de telefonia mòbil poden ajudar per tal de fer dispositius més accessibles i més controlats per part dels pares i mares o dels docents que vulguen donar-li un ús educatiu a aquesta eina, que un volta més opine, encara no és quotidiana a classe però ho serà en un futur.

Per tant, aquesta reflexió reforça la meua opinió que, encara que l'ús del mòbil pot ser positiu per a captar l'atenció dels alumnes i facilitar el treball de professorat, és necessari un treball conjunt de tota la societat (pares, mares, empreses, docents,...) per tal d'afavorir un ambient segur i propici per a l'educació mitjançant la tecnologia.